La Colònia Castells va sorgir al 1923, impulsat per Maria Castells i Maria Dolors Barnola i Grau, com un projecte urbanístic de baix cost per a les famílies obreres de la fàbrica de vernissos i xerols Castells. Constava de cinc petits carrers de cases de 30 m2 cadascuna.

L’estat de les edificacions, va obligar a l’aplicació d’un estudi de reordenació i reurbanització de l’espai.

L’any 2003 la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, aprova el PGM de l’any 1976 que integrava la Colònia Castells en un sector de reforma interior (SRI). Com a conseqüència d’aquest fet, la Colònia Castell es sentencia com a zona verda, donant lloc a l’expropiació, l’enderroc i al re-allotjament dels veïns.

L’enderroc actuava en un ampli àmbit d’influència, afectant al CAP Montnegre, escoles Pare Manyanet, Itaca i Santa Teresa de Lisieux, la residencia de Les Corts i  petits comerços i empreses dels carrers Entença, Montnegre, Equador i Taquígraf Serra.

En el projecte van influir diferents interventor, en l’àmbit social, el més polèmic, teniem com a interventors a favor i encontra del projecte:

Interventors a favor:

  • Fundació Paideia. Li cedeixen terrenys a canvi de construir i ampliar els seus col·legis d’educació especial.
  • Ajuntament de Barcelona. Implantació de més zones verdes de les corts.
  • Alguns residents. Canvien el seu lloc de residència, molts dels quals estaven en estat precari.

Interventors en contra:

  • Alguns residents de la colònia. Es negan a abandonar els seus allotjaments ja que es el seu lloc des de fa dècades.
  • Associacions de veïns. Per al barri suposa un lloc històric i de tradició.
  • Plataforma Salvem la Colònia Castells. Residents i veïns que s’oposen al enderroc.

Per part de l’àmbit polític i econòmic trobavem a l’ajuntament de Barcelona, el qual expropia i canvia el sòl urbanístic per poder fomentar o construir altres equipaments que necessiti la ciutat, i a més, proporcionar habitatge a totes les persones desallotjades. I la Constructora Construcciones Perez Villora S.A., es beneficia amb la construcció d’un col·legi d’educació especial demanat per la fundació Paideia.
 A l’any 2011, es va procedir a iniciar l’inevitable enderrocament del barri per donar pas a la reurbanització de la zona.

 

Més informació a:

 

Anàlisi realitzat per Laura Martínez Coll i Carlos García Calero
Estudiants del Grau d’Obres Públiques de la UPC.

 

Imatges extretes de: unatemporadaenelinfierno.net, territori.scot.cat i socratestassos.com